Com va dir el Poeta escosses Robert Luis Stevenson: En el meu cas no viatjo per anar a un lloc en particular, sinó per anar. Viatjo pel plaer de viatjar. La qüestió és moure'ns. Per això m'agrada molt viatjar sempre que en tinc ocasió; observar nous llocs, conèixer noves tradicions, cultures i costums m'ajuda a comprendre la diversitat que ens envolta. El poble de Montblanc és una bona mostra de la diversitat de cultures i tradicions que conflueixen i conviuen al mateix poble.
El
diumenge passat vaig anar a visitar el Poble de Montblanc, la capital
de la comarca Tarragonina de la Conca de Barbera, a uns 85 km de
distància fins a la capital catalana (Barcelona). El terme de
Montblanc conserva i participa encara avui dia d'un llarg i intens
passat. Prova d'això és el recinte emmurallat que encercla el nucli
del poble i els diferents monuments històrics i artístics que
conserva, al costat de les tradicions que es mantenen encara avui
dia.
L'església té una sola nau d'uns 24 metres de llargada. Al principi em va sorprendre la seva amplada per la curta llargada que té, amb tres trams dels quatre que tenien pensat construir. Així doncs a causa de la gran mortalitat causada per la pesta negra va quedar inacabat i al segle XVII es va decidir definitivament no construir-lo.
L'exterior
sens dubte té un estil més renaixentista. Diuen que anteriorment
existia una portalada gòtica, que va ser volada durant la guerra
dels segadors.
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043600.xml
https://www.femturisme.cat/ca/pobles/montblanc
Aquests enllaços han estat molt útils a l'hora d'informar-me sobre l'antiguitat i història de l'església de Santa maria:
http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Santa%20Maria%20de%20Montblanc.htm?fbclid=IwAR0qAHTmkWCbeyF0J8e4rBJQSnbtSRM2WXBygRqpETIPStRqhbYFFepD0dc
Després de visitar l'església tenia ganes de caminar una mica abans d'anar a menjar. Eren les onze del matí i em vaig decidir a veure el recinte emmurallat del poble.
La
vila es va fortificar al voltant del segle XIV: es va construir un
perímetre de 1.500 metres de muralla amb una trentena de torres que
envolta tot el nucli antic de la ciutat. Durant la guerra dels
segadors la vila va ser assaltada per les tropes castellanes i una
part de la muralla va quedar molt malmesa. Un segle després les
torres varen ser venudes a particulars amb la finalitat de construir
habitatges.
Avui dia consta com bé cultural d'interès nacional, encara que el recorregut s'ha vist reduït a dues torres amb plànols explicatius de la història de la muralla i de com es construeix.
Aquests enllaços m'han donat una idea general sobre la història i el context històric pel qual aquesta gran construcció es va veure reduïda amb el pas dels anys:
https://www.descobrir.cat/ca/notices/2017/03/muralles-de-montblanc-3851.php?fbclid=IwAR3Z3t1yafh1st5h3DXFKgzakEvc3GVhowa3NExrlNH7QhNkX62ADQcsIeI
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5084&fbclid=IwAR3wQgednCcEARP6ljCtdbvICA_iL7r0Gu6jJEFDPou6gbHq0eAxLUyavZE
Més tard cap a la una de la tarda vaig anar a dinar a un restaurant que es diu Sant Francesc. Situat a la Placa central del poble és un restaurant que se situa en un antic convent en el centre històric.
www.santfrancesc.rest/?fbclid=IwAR0ZkTteOI5KgiqyWGKWYA4oAEO1RegcSUMauSkBAHhtSz4nK_vyzRDUq2g
Posteriorment vaig sortir del restaurant i vaig passejar una mica pel centre, recorrent tots els carrerons i barris que componen el centre històric de la vila de Montblanc. Cada barri desprenia una essència diferent, com si cada barri fos un poble diferent amb diferents cultures, tradicions i monuments. Aquesta és una de les coses que fan d'aquest poble un lloc meravellós per visitar i fins i tot per viure.
Finalment
cap a les set de la tarda vaig posar rumb cap a l'estació de tren,
malauradament l'últim tren de tornada sortia a les vuit del vespre.
Però me'n vaig anar amb una molt bona experiència d'aquest poble
tan pintoresc.
Com va dir un il·lustre poeta i dramaturg com
Federico Garcia Lorca; Els pobles són llibres, les ciutats diaris
mentiders.
Fi











Comentarios
Publicar un comentario